L’auditoria de xarxes socials, pas imprescindible per a una bona comunicació online

FacebookLinkedInMeneameBlogger PostShare

Està comprovat que cada vegada que arriba un client a una empresa, exigeix que les coses es facin ràpid i ben fetes. Aquests dos factors, que a vegades són contradictoris, també ho són al món del Community Management. Igual que per a un client un nou producte hauria de ser portada i és des del gabinet de premsa on intentem fer entendre que no és tan innovador com per interessar tant als mitjans, el fet de donar-se a conèixer a les xarxes socials no té perquè ser un aspecte imprescindible.

I no és que ens llevem feina, sinó que per poder assegurar si un client ha d’endinsar-se o no a les entranyes del www, és imprescindible una auditoria prèvia. Hauria una empresa d’escuradents, amb clients molt fixos i sense presència en Xarxes Socials dedicar part del seu pressupost anual al Community Management? Ben analitzat i amb una bona estratègia, pot ser fins i tot que sigui recomanable.

Dit ja que començar a realitzar accions en xarxes socials sense un pla, pot ser problemàtic, cal remarcar que començar sense una anàlisi de la situació 2.0 de la marca, tampoc és molt recomanable. Aquesta avaluació és clau per preparar una estratègia de mitjans, i analitza alguns aspectes que seran la base de qualsevol acció posterior. Per exemple, cal analitzar:

  • Si l’empresa ja té presència a xarxes. Des de quan, qui s’encarregava d’elles i quina era l’estratègia (metodologia i eines)
  • Què fa la competència
  • L’assiduïtat a les xarxes dels clients, consumidors i uns altres possibles actors.
  • Possibles stakeholders o influents

A partir d’aquestes dades, és quan es presenta l’estratègia de comunicació i es fa la recomanació de possibles xarxes on participar i la metodologia que s’ha d’utilitzar. Després, el llançament. L’heu fet alguna vegada?

Cavar-se la tomba a les xarxes socials

FacebookLinkedInMeneameBlogger PostShare

Les xarxes socials són un canal de comunicació. Les xarxes socials són una via per fer networking. Les xarxes socials són joguines per passar una bona estona. I així, un llarg etcètera. Ara bé, alerta perquè unes xarxes socials mal gestionades també són una manera de cavar-se la pròpia tomba. I és que el que fem i diem a la xarxa no s’esborra. I això ens obliga a conèixer els límits que no hauríem de traspassar si volem mantenir una bona reputació digital.

Us deixo tres casos de persones i empreses que en algun moment van creuar aquests límits i que evidencien que a l’hora de gestionar les xarxes socials, tant les personals com les corporatives, cal ser curós.

Exemple 1: un polític bocamoll

El polític britànic Stuart MacLennan del partit Laborista. Va convertir Twitter en un ventilador per escampar porqueria. El problema és que la porqueria que escampava estava poc fonamentada i massa sovint queia en l’insult fàcil contra les dones, els vells, els obessos, el comerç just, etc. Només una de les perles que va deixar anar: “Assegut davant d’una vaca particularment egoïsta al ten, que ha ocupat tot l’espai per posar les cames amb les seves bosses”. Aspirant a diputat de la seva circumscripció, el partit laborista el va fulminar en un tres i no res.

Exemple 2: se’ls va escapar dels dits

Aquest exemple és digne d’estudi. I és que el protagonista de la crisi és, precisament, una agència de comunicació. L’agència nord-americana New Media Strategies  era la responsable del compte de Twitter de la companyia de cotxes Chrysler (@ChryslerAutos). Doncs bé, un bon dia, un dels seus community managers va escriure el següent tweet: “Em sembla irònic que Detroit sigui coneguda com la ciutat dels cotxes i que tothom condueixi refotudament malament #motorcity”. El missatge va ser esborrat ràpidament, però ja havia corregut per internet. El community manager, que en realitat es pensava que estava escrivint un missatge privat, va ser acomiadat d’immediat i l’agència va acabar perdent el client. La notícia va córrer per internet i va arribar als grans diaris, New York Times inclòs.

 

 

Exemple 3: un community manager graciós

Per acabar, un exemple que no va derivar pas en crisi, però que en el seu moment em va fascinar. Un dia, xafardejant el Facebook de Movistar España m’hi vaig trobar el missatge i la foto que veieu a continuació. Com és possible que una marca seriosa com Movistar publiqués això al seu Facebook? Una cosa és buscar proximitat amb l’usuari i l’altra passar-se de frenada. El millor de tot és que el community manager que ho va penjar ja admetia que estava creuant la línea vermella. Ara, un any després, he anat a veure si encara ho tenien penjat i no ho he localitzat. Canvi d’estratègia.

 

El teu currículum VS Facebook, Twitter, Tuenti, Linkedin… som el que aparentem?

FacebookLinkedInMeneameBlogger PostShare

Fa uns dies llegia un article a @20m sobre una nova aplicació (Jobandtalent) que permet connectar oportunitats de treball segons el perfil de Facebook. De tot l’article, el que em va semblar més greu va ser que a Regne Unit i EUA, els entrevistadors demanaven la contrasenya de la xarxa social als candidats i si es negaven, quedaven descartats.

Segons un estudi, els espanyols dediquem 7,5h al mes a Facebook, enfront dels 20 minuts que dediquem a pàgines com Linkedin o Twitter. Estigui o no d’acord amb aquestes xifres, la pregunta que em plantejo és i quantes hores dediquem a tenir elaborat un bon CV?

Cada vegada més, els CV que reben les empreses semblen perfils de Facebook. Sense anar més lluny, recentment en vaig rebre dos: un d’una noia i un altre d’un noi, tots dos universitaris. En el primer cas, tot el fons del CV era una foto en primer pla d’aquesta noia, amb uns grans ulls verds i un escot encara més gran. El noi, en canvi, va decidir usar “L’home Vitruvi”, de Leonardo da Vinci com a imatge principal del seu CV. Això sí, va tenir la “delicadesa” de posar un cartell de TOP SECRET a les seves parts més íntimes. Tot un detall.

La noia va pensar que el físic obre portes, i ho fa, però no si es confon amb la teva foto de perfil de Facebook. El noi va voler ser creatiu i es va passar de la ratlla. Estic segura, que tots dos tenen els seus perfils de Facebook, Twitter o Tuenti al dia, però no dediquen el mateix temps a valorar la seva primera carta de presentació.

D’acord amb un estudi de la consultora Adecco (@adecco_esp), 8 de cada 10 d’aquests documents que arriben a les empreses són rebutjats directament, i no m’estranya!

No aparentis ser el que, tal vegada, no siguis, i recorda que mai hi ha una segona oportunitat per a una primera impressió.

@irisaportada

@—–`–,—–

FacebookLinkedInMeneameBlogger PostShare

Aquesta rosa virtual del títol indica que s’apropa Sant Jordi i els pobles i ciutats de Catalunya s’afanyen a tancar agendes farcides de xerrades, presentacions de llibres, narracions de contes i de tot d’activitats vinculades amb la literatura que culminaran el 23 d’abril amb les tradicionals parades de llibres i roses.

I les xarxes socials no són alienes a aquest fet. Us vull parlar de dues iniciatives de dues de les meves ciutats (la primera, de naixement, i la segona, d’adopció després de treballar en unes extraordinàries i intenses Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela).

Rosa virtual del 324

A Cerdanyola del Vallès, els twittaires locals encapçalats per Xavi Olivé (@xaviolive),Anna Rodríguez (@AnnaRodriguezAl) i una servidora (@gemmamoncho), i amb la coordinació del community manager de l’Ajuntament de Cerdanyola (@Cerdanyola) de la ciutat hem posat en marxa una iniciativa per piular col·laborativament un text el dia de Sant Jordi, recuperant d’aquesta manera l’esperit literari d’iniciatives que s’havien dut a terme al municipi com l’Operació 2.000 que va aconseguir l’any 2000 que en quatre mesos es llegissin tants llibres com habitants tenia la ciutat, o les 24 hores de lectura sense pausa. Hem triat el hasthag #stjordicdv i s’estan buscant voluntaris.

D’altra banda, a Valls, les llibreries i els canals 2.0 Visita Valls han posat en marxa un concurs de microrelats. Es tracta d’enviar textos de mida de tweet amb el hashtag #stjordivalls. Les narracions es recullen a la pàgina de Facebook Visita Valls i al perfil de Twitter (@visitavalls). Més endavant els llibreters locals triaran les quatre millors narracions i les premiaran amb lots de llibres.

Aquests en són només alguns exemples de les iniciatives 2.0 que s’estan posant en marxa per Sant Jordi. N’hi ha moltes més. Ens expliqueu la vostra? Us proposem fer-ho amb el hahstag #stjordiaportada

Entre tots, fem un gran Sant Jordi, també 2.0.

Toca renovar-se!

FacebookLinkedInMeneameBlogger PostShare

El compte enrere ja ha començat! Queden tres dies perquè totes les fan pages del Facebook es passin automàticament a la biografia. Si ens passegem de pàgina en pàgina veurem que moltes empreses segueixen encara amb el perfil antic. I no només és això! Recentment ha sortit un estudi que assenyala que gairebé el 80% de les pàgines del Facebook només fan 5 publicacions al mes. A aquesta poca utilització de les fan pages, també hem d’afegir que aquest nou canvi d’imatge tampoc agrada a les empreses. Però bé, ens agradi o no, dia 30 de març totes les pàgines s’actualitzaran. Facebook sap de la importància d’aquest nou canvi. És per això que ha decidit fer un vídeo per als community managers de les fan pages. Tot i això, des d’aquí us volem explicar alguns dels canvis més importants:

Visualment parlant, el canvi més notori és la introducció de la capçalera. A l’inici de la fan page podem incorporar una imatge que serà el primer que es vegi quan s’entri a la pàgina. Les dimensiones de la fotografia i la combinació que es pot fer amb la foto de perfil, dona molt de marge a l’originalitat. Tot és qüestió d’imaginació. Tot i això, hem de tenir en compte que la capçalera no pot incloure preus, informació de contacte ni call to action.

Més visibilitat, més interacció. Les fotografies, vídeos i links són molt més grans. A més a més, es poden destacar les històries que ens agradin més i, d’aquesta manera, ocupen tot l’ample de la pàgina. També podem anclar una publicació al principi del timeline durant una setmana. Així, encara que publiquem posts anteriors, la publicació fixa quedarà sempre en primer lloc.

Aplicacions, aplicacions i més aplicacions. Les aplicacions de cada pàgina es veuran a sota de la imatge de portada. S’elimina la landing page, i d’aquesta manera les apps seran les que caracteritzin la nostra pàgina. Podrem decidir quines tres aplicacions volem que es vegin (la primera sempre serà la de les fotografies) i quina imatge volem que tinguin. Hem de cuidar les aplicacions ja que, després de la capçalera, serà la següent cosa que vegi la gent que entra a la pàgina.

Relació directa. A partir d’ara els fans podran enviar missatges privats i, per tant, es passarà a tenir una relació molt més personal. A més, la incorporació d’un panell d’administració just a sobre de la fan page, permetrà que els administradors controlin de manera més fàcil i personal què passa a la seva pàgina.

Moments importants. S’incorporen les anomenades fites que ens permeten publicar moments essencials: quan es va fundar l’empresa, quin dia vam fer un concert, quan vam publicar certa revista… Molt útil per crear una biografia virtual.

Quan? Les estadístiques guanyen terreny. Cada cop més, tothom es preocupa de quin és el millor moment per a publicar, quan tindrà més èxit una publicació… Ara, amb la biografia tindrem encara més a mà les estadístiques i la solució a aquestes preguntes.

Més interacció amb els amics. Les persones que encara no siguin fans nostres podran veure quina relació tenen els seus amics amb la nostra fan page. Això ens permetrà molta més interacció, ja que animarà a la gent a seguir-nos: tots sabem que ens creiem més el que diuen els nostres amics que no pas les fonts oficials.

Amb l’arribada de la biografia es pretén que la gent s’endinsi encara molt més al món del Facebook. Ara ja, no només publicarem coses al present, sinó que també anirem creant la nostra biografia digital. Ja veurem com va l’experiment Zuckerberg. Encara que ja ho diuen, mai plou a gust de tothom.

Participació 2.0: un vestit a mida

FacebookLinkedInMeneameBlogger PostShare

“Quan obres la caixa de la participació has de saber què vols fer. Molts l’han obert sense saber què fer-hi i aquest no és, ni molt menys, el millor camí”. Amb aquesta declaració de principis van començar la seva exposició @mariafa i @losilux al #tastcom de dimecres 7 de març. Elles són Maria Farràs i Lucia Calvo, coordinadora del CCCB Lab i responsable de participació al CCCB respectivament. Van venir a @aPortadaCat  a parlar d’estratègies i processos participatius a la xarxa i ens van explicar la seva experiència al CCCB. També els vam fer una entrevista que hem resumit en el següent vídeo:

Després de les seves múltiples vivències, @mariafa i @losilux són molt clares: a l’hora d’impulsar la participació 2.0 cal fer un pla de comunicació que tingui en compte el Qui, el Què, l’On, el Com i el Perquè. No es tracta de participar per participar, sinó que per cada projecte es fa un vestit a mida: es planteja si cal participació i de quin tipus.

  • El Qui: en funció dels temes i objectius d’un projecte es generen unes comunitats de participació o unes altres.
  • El Què: per a cada comunitat es pensa una estratègia específica. Algunes tenen Facebook i Twitter, d’altres només Facebook o Twitter, n’hi ha que també pengen d’un bloc i d’un compte a Delicious, etc. En altres paraules, cada comunitat del CCCB és un món. De fet, n’hi ha de molt consolidades i d’altres que fa poc que han nascut. El cert és que de comunitats, el CCCB en té un grapat: CCCB Educació, CCCB Lab, Kosmopolis, Public space, etc.
  • L’On: el CCCB aposta per una participació tant presencial com virtual. L’objectiu és que cada cop més les dues estratègies de participació estiguin vinculades.
  • El Com:  es dissenya en funció del projecte, dels recursos disponibles i de la relació entre el CCCB i els usuaris a qui va destinat el projecte. @mariafa i @losilux asseguren que abans de començar un projecte cal saber fins a on es vol obrir la participació i deixar clar les regles del joc entre el CCCB i l’usuari. En aquest sentit, el CCCB fins i tot ha creat un protocol d’actuació a les xarxes socials.
  • El Perquè: el CCCB aposta per la participació per tradició creativa, per l’aposta constant de la cultura participativa i per l’evolució del públic, que està passant de simple espectador a contribuïdor.

“Brangulí va ser aquí. I tu?” és un dels exemples de participació que ens van explicar. L’exposició “Brangulí. Barcelona 1909-1945” es va veure al CCCB la segona meitat del 2011. Estava dedicada a l’obra del barceloní Josep Brangulí, un pioner del fotoperiodisme i autor d’algunes de les millors imatges que reflecteixen les grans transformacions, socials, urbanes i industrials que va patir Barcelona en el llarg període ple de canvis i conflictes del 1909 al 1945.

A banda de les fotos originals de Brangulí també es va desenvolupar un projecte fotogràfic participatiu anomenat “Brangulí va ser aquí. I tu?”. Per tirar-lo endavant es va contactar amb la comunitat  Barcelona Photobloggers i es va posar en marxa un projecte per tal que els fotògrafs actuals enviessin fotos que reflectissin la manera com ells veuen la Barcelona del S.XXI. Això va implicar crear una web i obrir un grup a Flickr. Per fomentar la participació es van fer un parell de trobades presencials.

Quin va ser el resultat de tot plegat? El CCCB va rebre gairebé 5.000 fotos de 598 autors diferents. Un jurat va seleccionar 324 fotos finalistes, 10 de les quals van ser escollides guanyadores i van ser l’eix central de l’exposició “Barcelona: 2000-2011”, que va conviure amb l’exposició “Brangulí. Barcelona 1909-1945”.

Afirmen @mariafa i @losilux que “el 2.0 és una actitud, una manera de fer, d’incloure a la gent al CCCB. Quan obres la caixa de la participació ja no la pots tancar. Quan demanes participar, et poses en una situació d’igual a igual amb el teu usuari”. Aquesta és l’essència de la participació.

La política 2.0 més enllà de les eleccions

FacebookLinkedInMeneameBlogger PostShare

Perfils a Twitter com el de Mariano Rajoy o el de l’Alfredo Pérez Rubalcaba que van començar a funcionar amb un clar objectiu electoral han seguit funcionant i s’han reconvertit després dels comicis per tal de crear un canal directe entre el polític i la ciutadania. Aquest és un exemple del què són bones pràctiques en el món de la política 2.0. D’aquest tema se’n feia ressò el programa Polièdric de Catalunya Informació dies enrere en un interessant reportage.

D’altra banda, el reportatge també fa referència a la Guia d’Usos i Estil a les xarxes socials de la Generalitat de Catalunya, un interessant document que pot servir de punt de partida per a d’altres institucions com per exemple, els ajuntaments.

¿Social Media killed a Blog Star? Raons per tenir un blog al 2012

FacebookLinkedInMeneameBlogger PostShare

Els comunicadors tenim la tendència de matar els mitjans predecessors quan n’apareix un de nou: som així. Quan es va inventar la ràdio, vam pensar que la premsa desapareixeria. Quan va arribar la televisió, a la ràdio li quedaven dos dies. I quan va aparèixer Internet… vam creure que tots els mitjans anteriors s’esfumarien.

Aquesta lògica, l’hem traspassada al món digital i a vegades pensem que si no estem a l’última xarxa social no som ningú – quan segurament el nostre públic no està allà o encara no hi està-. Per aquesta raó en els últims mesos, han estat molts aquells que han predit la mort del blog a causa de les eines socials.

Però han oblidat que el blog és una eina que complementa la feina en xarxes socials i que ens permet:

  • Publicar reflexions, anàlisis i novetats de manera àmplia. A diferència de Twitter i Facebook et permet explicar en profunditat allò que passa en la teva organització (empresa, institució, etc.) i que creus que el teu públic li pot interessar.
  • Canal menys formal que el web (i més formal que Facebook). Pot aconseguir que els teus públics s’apropin a l’organització de manera més àmplia. La web seria una targeta de visita i el blog com una entrevista cara a cara.
  • Permet posicionar-nos com a expert en un sector. Aquesta és una de les raons claus per no deixar perdre un blog. Sé que molts de vosaltres pensareu: ara aquesta funció la fa Twitter. Potser sí, però els experts que estan a Twitter enllacen els seus articles que estan penjats a… un Blog!
  • Creació d’un espai de debat. Les eines socials ens permeten un espai d’intercanvi, això no ho pot negar ningú, però aquest acostuma a ser més irreflexiu que en blog.
  • Actualització freqüent, però no constant. El blog ens obliga a actualitzar sovint (mínim una actualització setmanal) però no ens encadena a l’actualització constant de Facebook i Twitter.

Per últim, us vull donar sis consells per si us voleu tirar al món dels blogs:

  1. Tingues un públic ideal al teu cap
  2. Un article, una idea
  3. Redacció informal, amb estil personal
  4. El titular és molt important
  5. Utilitza paràgrafs curts i clars
  6. Ajuda’t de les xarxes socials. Són la millor manera de donar a conèixer el teu bloc

 

Compartir coneixement: alguns tips sobre twitter

FacebookLinkedInMeneameBlogger PostShare

Una companya, la @gemmamoncho, ens ha passat aquest matí un link que m’ha semblat de molta utilitat per a periodistes, i crec que també ho és per a qualsevol usuari de Twitter. Agraeixo molt certes recomanacions, perquè si alguna cosa s’ha tornat realment difícil en el món de la comunicació globalitzada és “aprendre a filtrar”, diferenciar allò que val d’allò que no. El més difícil és, a més, disposar del temps que implica realitzar una bona selecció en un moment en què estem sobresaturats d’informació i, per tant, més que mai estem “desinformats”. Per tot això, he decidit compartir també al nostre blog alguns links útils. A una de les últimes conferències a aPortada, vaig detectar que l’usuari comú  encara té molts dubtes sobre algunes de les eines 2.0 que més s’han normalitzat. Com utilitzar-les, saber-ne les regles, canviar de codi, tenir clar l’objectiu de la comunicació i per què escollir-ne una en detriment d’una altra, etc… són preguntes que hem de fer-nos per començar.
Avui comparteixo alguns links sobre Twitter que crec que són útils i aprofito per dir que qualsevol aportació també serà benvinguda en aquest camí de coneixement compartit…!

Abel Bueno exposa uns deu consells a l’hora d’utilitzar Twitter:http://onsoftware.softonic.com/meter-la-pata-en-twitter

Consells tècnics de Twitter per a periodistes (Escacc) a l’hora d’investigar un tema:

http://www.escacc.cat/ca/contingut/consells-tecnics-de-twitter-per-a-periodistes-3098.html

4 models d’ús de Twitter corporatiu (Ticbeat):

http://www.ticbeat.com/analisis/uso-twitter-corporativo-empresa/

Quin és el millor moment per postejar a Twitter i a Facebook? (Cindy Villegas):

http://www.clasesdeperiodismo.com/2011/11/07/cual-es-el-mejor-momento-para-postear-en-twitter-y-facebook/

En aquest últim link trobareu una eina molt útil que us pot ajudar a saber quan postejar, es diu Whentotweet.com

Qui és el líder?

FacebookLinkedInMeneameBlogger PostShare

Cada vegada que se’m planteja l’oportunitat de treballar un pla de comunicació interna o fer una consultoria sobre aquest tema, apareix la mateixa pregunta: teniu detectats els líders naturals? En comunicació interna és cada vegada més important la comunicació interpersonal i sempre hi ha figures dins de cada estructura que són líders naturals en aquest sentit.

Per què són tan importants per comunicació interna? Perquè influeixen sobre la resta, perquè la seva opinió és ben valorada pels seus companys, perquè estan informats i mantenen informats a la resta de la plantilla, perquè saben que són escoltats i els agrada continuar sent-ho; i perquè serien els perfectes emissors dels missatges de l’àrea de comunicació interna, més enllà de butlletins, revistes i taulells d’anuncis.

Al món real detectar els líders naturals només es pot fer demanant aquesta informació a la gent de l’entorn perquè finalment acabin assenyalant-lo amb el dit. Existeixen qüestionaris per conèixer les habilitats directives i de lideratge però aquests tenen la fiabilitat subjectiva de les persones que els responen.

Ara bé, les coses en el món virtual van diferent, tot semblava una emulació del real, però no. Aquí sí que tenim eines per poder mesurar com es relaciona una persona, amb qui, per quin temes i interessos, etc. I això les marques i empreses ho saben, la publicitat a través de les xarxes socials aconsegueix major impacte, va directament al seu client potencial. Però, i què passa amb els líders? Són aquells que més parlen? Són aquells que més fotos pengen? Són aquells que més seguidors o amics tenen?

 

No, són aquells que segons Klout influeixen més sobre els altres. No importa si tens 2.000 o 25.000 seguidors, el que importa és saber quin número t’atorga Klout pel que fa a la teva influència sobre la resta, en una escala de l’1 al 100, pots passar de ser un observador a una celebrity, passant per explorador o socialitzador… A la xarxa és més fàcil saber si ets un líder natural, i com és comporta el teu entorn. Ara només cal aconseguir aplicar aquestes eines de mesura a les xarxes socials internes.

Per cert, estàs preparat per escriure allò que no vas poder penjar al teu mur perquè no existia Internet ni el Facebook? El nou Facebook està a punt d’arribar, i presenta grans canvis! Avui ja els hem pogut xafardejar a aPortada.