Les xarxes socials s’estenen com una taca d’oli (a tall d’exemple, només Facebook ja té  7 milions d’usuaris a l’estat espanyol). I lesempreses, les ONGs, les institucions culturals, les administracions… han olorat aquest boom  i han volgut pujar al carro.

Sembla que tota organització “com Déu mana” ha de tenir perfils en xarxes socials, però a nivell general sembla que encara costa molt rentabilitzar aquesta presència a les xarxes. Aquest “jo també sóc 2.0” dóna encara pocs beneficis a nivell de notorietat o fidelització del públic, per no parlar ja a nivell econòmic.

Per rentabilitzar aquesta presència a la xarxa no n’hi ha prou amb “ser-hi”. Estem tan exposats a milers d’inputs i informacions interessades en “vendre’ns” alguna cosa, que ens hem tornat immunes a la majoria dels missatges que rebem, hem après a activar el mode “ignorar” i a fer cas només d’allò que realment ens interessa.

Per tant: si volem que ens “sentin”, haurem de saber què busca la gent. Què és allò que mou les persones a entrar en una xarxa social o a compartir coses a Internet. Conèixer aquestes raons –psicològiques, emocionals, socials- serà imprescindible per poder treure tot el suc d’aquesta “interacció” que se suposa que és tan útil, però que de vegades costa de creure.

Això no és fàcil de respondre, i no seré jo qui ho faci. Però un article de Mike Laurie a Made By Many presenta una tesi força interessant i divertida, que ens en dóna algunes pistes. Segons ell, la web social té moltes coses en comú amb el bricolatge, que en anglès seria el “fes-ho tu mateix” (DIY, Do It Yourself):

- Allò que movia els pares a construir coses a casa els dissabtes al matí és el mateix que mou a tots els qui creen i comparteixen coses a internet: l’orgull. “L’orgull de veure el que has creat tu mateix, de contemplar-ho. I l’orgull pot ser totalment desproporcionat a l’esforç que hi has posat.”

- La gent té ganes de compartir allò de què està orgullós. “L’orgull és una cosa que es comunica molt bé. (…) I és més, la gent que ni tan sols fa la petita part de construir alguna cosa, vol admirar les coses que han fet els altres, comentar-les i compartir-les.”

- “El bricolatge et dóna poder, et fa sentir que pots aconseguir qualsevol cosa”. Mirat així, té força en comú amb Internet: participació, franquesa i col·laboració. I sobretot, fer, fer i fer.

Aplicar tot això a les marques no és fàcil, però l’article acaba amb una recomanació: “Si esteu pensant en els mitjans socials i en com poden beneficiar el vostre negoci o marca, tingueu en compte què fa que la gent estigui orgullosa de compartir i feu una ullada a allò que els amants del DIY tenen entre mans.”